El sistema limfàtic.

La limfa serveix per renovaar la composició del íquid interscial. Primer va pel sistema limfàtic i acaba ajuntanse amb la sang. Està formada per plasma i glòbuls blancs. El plasma fa la funció de transport i els glòbuls de defensa.

- Capill·lars limfàtics . Són de mida microscopica, tenen una sola capa però són pereavles. La diferència amb els capil·als sanguinis es que tenen un extrem tancat.
-Venes limfàtiues. Tenen parets gruixudes  i tenen vàlvules a l'interior i aquestes fan que no retrocedeixi la substància.
ganglis.
-Ganglis limfàtics. Són nòduls de mig cm de diàmetre. Solen estar a les zones engonals, a les aixelles i al coll. Són el lloc d'activació dels glòbuls blancs al procés de defensa.

Les funcions del sistema limfàtic.
· Defensa immunitàtria, Els limfòcits són les unitats de defensa del sistema limfàtic.
· El transport de greixos absorbits a l'intestí prim fins al torrent sanguini.
· Renovació i manteniment. Aquest líquid es va renovant, ja que si no es renovés podira fer que els organs no funcionessin del tot bé.
· El retorn a la sang de les proteïnes que s'escapen del torrent sanguini.

La sang relacionada amb els òrgans del cos

- La circulació de la sang fa possible l'intercanvi de substàncies entre cèl·lules, ja que es ella la que ho transporta.
-La col·laboració de la sang i l'aparell digestiu fa que és puguin donar nutriens al cos desde el medi extern fins als teixits i cèl·lules.
- Gracies a la relació entre la sang i el sistema respirtori l'oxigen que arriba de l'exterior el podem agafar pels pulmons  i després amb la sang repartir aquest oxigen per totes les cèl·lules i teixits.
- Com que la sang diposita tots els reidus al aparell excretor, amb aquest aparell podem expulsar-ho tot del que ens ha donnnat la sang.

Principals malalties del sistema circulatori

Aquestes malalties afecten el cor i els vasos sanguinis:

-Trombosi. Quan un coàgul obstrueix un vas sanguina i fa que no deixi passar la sang cap al organ i fa que no es pugui utilitzar.
-Embòlia. És un coàgul que es desprèn i circula pel sistema circulatori i pot obstruir en alguna part del cos.
-Infart de miocardi: Quan mort una part d'un teixit per falta de reg de sang.Fa mal al pit i al braç esquerra, també dificultat per respirar.
-Angina de pit: És una obstrucció temporal de les artèries coronàries. No arriba q a produir la mort.
-Hipertensió: És l'increment de pressió sanguinea, perquè la normal és de 140 mmHg ( màxima ) i de 90 mmHg ( mínima ).
-Varius. Quan es dilaten les venes, la sang li costa més d'arribar al cor. Això li fa a la persona feixuguesa, dolor a les cames, cansament i rampes.
-Arteriosclerosi. És quan se n'endureixen les parets de les arteries, tot això provocat pel colersterol i greix i fa que no pugui circular bé la sang.

La circulació de la sang

La circulació humana és doble, perquè obliga a la sang passar dos cops pel cor en cada circuit complet.
Els dos circuit que segueixen la sang són:
-La circulació pùlmonar: La circulació que esta en entre el cor , els pulmons i el cor. La sang surt del ventricle dret, pobra en oxigen i amb molt CO2  i arriba als pulmons através de les arteries, llavors passa pels alveols, desprèn el CO2 i s'enrriqueix de oxigen.
-La circulació general: S'estableix entre el cor i tots els organs del cos. La sang que arriba als pulmons através de l'aurícula esquerra passa al ventricle esquerra i surt del cor per l'aorta. Aquesta sang és rica amb nutrients oxigen i llavors va repartint, i recullint substàncies de rebuig.

Com és i com funciona el cor

El cor és el òrgan principal del aparell circulatori. Està situat una mica a l'escarra del pit. Té una mida de més o menys de un puny i està separat per un septe, cada separació està comunicada per una vàlvula. Les parets estan formades per tres capes:
- De teixit epiteal, la més interna, que s'asembla als dels vasos sanguinis.
-De teixit muscular, que és la capa central, molt prima a les aurícules i gruixudes als ventricles.
-De teixit conjuntiu, la capa externa, és com la de les venes i arteries.

El funcionament del cor:
El cor és com una esponja, quan es contrau, xucla la sang i quan es relaxa en bombeja. Cada batec es forma de dos moviments cordinats i que es contrauen les aurícules i els ventricles. El batec consta de:
-Sístole auricular. La contracció de les aurícules i l'expulsió de sang cap als ventricles, que stan relaxats en diàstole.
-Sístole ventricular.La contracciño dels ventricles i l'explulsió de sang cap a les arteries, les aurícules estan amb diàstole.
-Diàstole. Els ventricles i les aurícules es relaxen, totes les cavitats es van omplint de sang.

La freqüencia cardíaca és el nombre de batecs que fa el cor amb un temps determinat. Varia segons el cos de la persona, el sexe l'edat, etc. La activitat física el fa variar.

Tipus de conductes

Els vasos sanguinis són els canals que recorren el cos i pel quals circula la sang. Formen un circuit tancat però permeable, impedeixen  que s'escapi la sang i permeten que hi entrin i en surtin components.
 Tipus:
-Arteries: Transporten la sang del cor als òrgans. Tenen les parets gruixudes, amb tres capes de teixits. La capa central, que és muscular, està molt desenvolupada. les arteries porten la sang a altes pressions per això són resistens elàstiques i contràctils,
-Venes: Transporten la sang dels òrgans cap al cor. Tenen les parets primes. Tenen 3 capes . No hi fa falta molta pressió ja que a la tornada de la sang cap al cor es pot fer gracies a la compressió dels musculs del nostre cos.
-Capil·lars: Són vasos de diàmetre molt petit que uneixen les arterioles amb les vènueles. Només hi ha una capa.
El transport:
Arteries: A les arteries la sang circula a molta pressió i amb bastanta velocitat. A les parets de les arteries es nota el pols, ja que són le pulsacions del cor. Amb el pols pots saber la freqüencia cardíaca.Hi ha pressió màxima quan arriba el volum de sang expulsada pels ventricles i les artèries es dilaten al màxim. Llavors les parets tornen al estat anterior i assoleixen la pressió mínima.
Capilars: Amb la ramificació  de les vies, la velocitat i la pressió arriben als seus mínims.
Venes: Quan la sang arriba a les venesla velocitat torna a augmentar. A les venes no hi arriben les pulsacions i no hi ha tanta pressió. A les parets hi han unes vàñvules que fan que la sang  no tiri cap enrere i vagi cap al cor.

Les malalties que afecten a la sang

 Les malalties principals són:

- Anemia. Consisteix en la reducció dels glòbuls vermells o en un descens de la concentració d'hemoglobina. disminueix la capacitat de transportar l'oxigen. La causa més freqüent de l'anemia és la falta de ferro. Provoca palidesa en la pell, falta de gana, debilitat... Tractament: dieta amb ferro.

-Policitèmia: És tracta d'un excés de glòbuls vermells. Això fa que la sang sigui més espesa i dificulti la circulació de la sang.Sovint és fant coàguls a l'interior dels vasos sanguinis. Les causes més freqüents són del tipus genètic i de càncer de la mèdula òssia.Tractament: sagnies i quimioteràpia.

-Leucemia: Consisteix en un excés de glòbuls blancs anòmals, els quals no funcionen bé i la persona es quedi totalment indefensa de les infeccions.La causa és un càncer a la mèdul·la òssia. Tractament: quimioteràpia i transplantament de mèdul·la ossia.

-Hemofília:És una malaltia hederitària ocasionada per la manca d'un o diversos factor de coagulació. En els afectats la coagulació és lenta i poden tenir hemorràgies. Tractament: administrar el factor de coagulació.